Tot va començar l’estiu de l’any 2010 a l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, al llarg d’una magnífica vetllada entre amics a casa d’en Daniel i la Míriam, on una interessant conversa després de sopar va suposar l’inici del que anys després es va anar transformant en la història que es narra a continuació.
Recordo com en Daniel ens explicava que durant anys havia participat com a locutor en un programa a Ràdio Sant Boi que es deia “Días Extraños”, un programa radiofònic sobre fenòmens paranormals, conspiracions polítiques, ufologia, humor i rock and roll, segons les seves pròpies paraules. Aquella interessant conversa va anar derivant cap a casos que havien tractat al programa sobre fantasmes, l’ànima, i la vida després de la mort, on un cop entrats en matèria, ell i jo vam estar hores parlant del tema, en una conversa profunda, abstrets per si existia una resposta lògica sobre l’eterna pregunta de la humanitat: “hi ha res més enllà de la mort?
En Daniel, molt més informat que jo, com no podia ser d’altra manera, pels seus anys d’experiència radiofònica, la seva professió com a professor de secundària i el fet de ser llicenciat en història, a part d’un complet enamorat de l’arqueologia, em va comentar com la ciència estava començant a investigar sobre el tema, i com començaven a desenvolupar-se estudis que a poc a poc semblaven aproximar-se a una possible resposta, que per altra banda podria acabar resultant definitiva, recolzada empíricament per l’estudi medicocientífic.
Recordo com va extreure de la seva enorme col·lecció de revistes, un exemplar de la publicació ENIGMAS de l’any 2.008, concretament el número 157, on, entre articles de desclassificació d’informes OVNIS a Anglaterra, descobriments arqueològics a Egipte, hi havia un interessantíssim article que sota el títol: “La ciència de les EPM” parlava com s’estava intentant demostrar científicament la hipòtesi, la qual, confirmaria com la consciència humana sobreviu més enllà de la mort corporal de l’ésser humà. A l’article també es detallava, en contraposició, l’existència d’altres teories mèdiques més conservadores que explicaven racionalment com les reaccions químiques del cervell, en el moment de la mort, podien provocar al·lucinacions i que explicaven aquestes Experiències Properes a la Mort viscudes per centenars de testimonis, demostrant que més enllà de la mort no hi havia res més, documentant les dues versions contraposades per tal que cadascú tragués les seves pròpies conclusions sobre això.
Va ser en aquell precís instant on se’m va acudir la idea d’aquesta història, què succeiria si poguéssim demostrar que després de la mort hi ha alguna cosa més?, i si poguéssim anar i retornar?, en Daniel li van semblar molt interessants aquestes reflexions, per aquest motiu em va deixar la revista, la qual encara conservo, perquè comencés a documentar-me sobre el tema i, animant-me a escriure-les en forma de futura novel·la.
Al llarg dels anys, el que va començar amb una simple conversa entre amics, a poc a poc, mitjançant la investigació, com una formigueta, vaig anar trobant centenars de documents sobre tècniques que actualment s’estan desenvolupant, descobrint desenes d’organitzacions mèdiques i científiques que treballen i estudien sobre el tema amb el màxim rigor, llegint experiències similars en milers de testimonis, coneixent el treball d’investigadors i metges il·lustres que han dedicat la seva vida a l’estudi de la vida més enllà de la mort, i escoltant també a altres que no creuen en aquesta possibilitat, centrant-se en la realitat empírica, tot plegat fins a completar la història que aquí presento dotze anys després.
